dissabte, 16 de maig del 2020

Ha muerto Patricia Montes



Esta semana nos ha dejado Patricia Montes, una de mis autoras preferidas de novela romántica, la más prolífica en la colección "Biblioteca de Chicas" sin otros pseudónimos. Sus personajes me hicieron sentir y vivir las emociones que ella describía de una forma vívida y plena, sin las ñoñeces propias de la época de censura que ella vivió al plasmarlas en el papel.
Inolvidable su magistral narración Historia de un hombre cruel, que culmina en La montaña azul. Tuve el privilegio de poder hablar con ella ya mayor, y retirada de su actividad de escritora, pero con la mente ágil de la mujer luchadora que siempre fue. En vida ella huía de reconocimientos y homenajes, por lo que sus últimos años transcurrieron de forma anónima. Afortunadamente, podemos seguir recordándola a través de su legado, sus obras y personajes, que nos seguirán transportando a los escenarios y situaciones que tan hábilmente diseñó. 

Lluïsa Romero

dijous, 14 de febrer del 2019

Dimonis de mitjanit



Els lectors de l'Emili Gil estan d’enhorabona. Després d’alguns entreteniments com ara la novel·la El convent, resolts amb destresa, però diversions al cap i a la fi, Dimonis de mitjanit fa retrobar-nos de nou amb clams fets des de l’abisme.
Si la Sénia extraordinària és una recopilació de contes i narracions curtes antics i nous que barrejaven la ironia, el terror i la necessitat natural de supervivència, la nova obra de l’escriptor senienc n’és el contrapès líric.
Tractant-se de l’Emili Gil l’obra de referència serà sempre Tenebra, composició d’un escriptor madur que, com a Odisseu, el va obligar a pelegrinar fins el mateix centre de l’Hades i d’on tornar cec; cec per a veure i contemplar, els homicides de somnis.
Ara, amb Dimonis de mitjanit, l'Emili Gil ha mort, ha traspassat. Això no obstant, diuen a la Sénia, a Barcelona, a Montcada i a d’altres indrets que l'han vist. No us enganyeu pas, és la seva ombra que desorientada –o no– roda encara pel món.
Dimonis de mitjanit és un poemari, un conjunt de versos carregats d’oxímorons (allà on l'impossible és possible) i dedicatòries al orixàs del seu propi altar panteista, replè de deïtats literàries. I, el que pot sobtar més al lector que no conegui l’Emili, és la familiaritat –de vegades diria gairebé grolleria– amb la qual tracta allò que sovint es considera sacre; i, ensems elevar a categories metafísiques i d’excelsa subtilesa el túrmix, o d’altres preocupacions vulgars. 
Gràcies Emili: «T’ho he d’agrair, t’ho he de maleir». 

Jordi Ardanuy

dilluns, 30 de juliol del 2018

Sobre el darrer llibre de Manuel Carballal


Tenia ganes de llegir el llibre més recent de Manuel Carballal, que tracta sobre Castaneda. I era en realitat per saber més sobre l’autor gallec, i no sobre l’escriptor d’origen peruà, establert a Califòrnia on morí ara fa 20 anys. No és pas que Castaneda en el seu moment no m’impactés. Ben al contrari, la meva adolescència es va veure influenciada per les ensenyances del nahual i el relats sobre el poder. Però resulta que en el transcurs de les nostres aventures –utilitzo ara el plural de manera intencionada– el món ens va respondre, o almenys això vam creure, de manera que anàvem configurant les nostres pròpies regles, per la qual cosa els fantàstics relats de Castaneda ja no ens resultaven necessaris per a viure a la nostra pròpia realitat a part. Per què havíem d’anar a estudi quan podíem aprendre directament de la nostra experiència?
Crec que la darrera obra que vaig consumir d’en Castaneda fou el Do de l’aliga, cert temps després i ja com a mer passatemps, una lectura refrescant. Mentrestant, havia llegit el primer llibre de Richard de Mille, traduït a l’espanyol, que posava les coses al seu lloc, almenys des d’una perspectiva intel·lectual. I així es van quedar més o menys les coses, malgrat que de tant en tant algun amic o conegut em parlava del tema. Així es com vaig saber de la tensegritat, sorprès pel fet que haguessin tardat tant de temps en desenvolupar moviments disciplinaris que estaven implícits des del principi en el relat. O almenys així mateix també la nostra experiència ens ho havia dictat.
Torno al llibre de Manuel Carballal, a qui conec personalment ben poc, però, com deia, sempre m’ha cridat l’atenció. Estava convençut que en el llibre hi hauria un desplegament massiu de dades i una exposició detallada de fets. I no m’ha decebut: 606 pàgines, 707 notes, annexos, índex de noms. Un nivell de detall difícil de trobar en un volum que no sigui de caire acadèmic.
Sabia de la implicació de Carballal amb Castaneda. No era cap secret. De fet havia sentit de la seva pròpia boca que n’havia estat un seguidor, com també era el cas del seu amic «Lien Shan». Però el desgranat del cas Castaneda, una autèntica madeixa sense cap ni centener, m’ha ofert una possibilitat de saber sobre Manuel Carballal, d’entendre millor la seva trajectòria vital, o així jo ho he cregut. És una obra escrita ja amb la maduresa que acostumen a donar els 50 anys. Un llibre que ens parla d’un camí personal, d’un sotjador impecable de la Veritat –amb majúscules, que dona sentit i explica que s’hagi ocupat de l’il·lusionisme, les arts disciplinaries, el paracaigudisme, la criminologia, la teologia, la bruixeria, el xamanisme, la ufologia, la demonologia, ... I que no hagi tremolat gaire en front de riscs físics, convencions socials o determinats límits legals.
El llibre m’ha agradat. Naturalment no estic d’acord amb tots els judicis de valor que s’hi fan. Però si així fos, suposo que em resultaria sospitós. Prefereixo les discrepàncies. I així, poc a poc, mentre el llegia, em tornava a interrogar sobre si realment aquesta veritat cercada per en Carballal existeix. Si ell mateix hi segueix creient. Si ha passat la barrera del no retorn. Potser algun dia li pregunti. Carballal desmunta Castaneda, però em pregunto fins a quin punt no ho ha fet amb ell mateix, com en un procés alquímic...

dilluns, 5 de gener del 2015

Tenebra, d'Emili Gil


Havia llegit algun dels seus escrits a l'ara mític Lovecraft Magazine i, sobretot, les seves traduccions sobre clàssics xuclasangs. Però la lectura més intensa dels seus escrits m'arribà a través de les seves col·laboracions a la revista La Lluna en un cove.
Fa uns mesos em vaig assabentar de l'existència de Tenebra, la primera novel·la seva publicada. Com que l'obra no es comercialitza pels canals habituals, contactí amb ell per tal de poder-la llegir i ara us em faig una breu ressenya.
La novel·la m'agradà. D'entrada té una virtut: no és un llibre d'aquells de 500 o més pàgines que m'obscureixen l'anim només de sentir-ne el seu pes -puix jo encara llegeixo força en paper! Cal ser molt bon escriptor per a mantenir un nivell notable durant tantes pàgines; i, desgraciadament, pocs ho són. Jo agraeixo la narrativa més breu...
Tenebra és una novel·la que, si bé en cert sentit és d'intriga, destaca pel seu intent d'arrossegar el lector cap a algun tipus d'introspecció. Fins i tot es podria dir que la seva narrativa frega el segrest o la violació. I penso que només amb l'estèril resistència de les roques hom es podria oposar al flux de les seves paraules.
La novel·la se situa «geogràficament» a París, exposant un contrast (de veritat?) entre la ville lumière i la ville ténèbre, Sirap, que ens evoca inexcusablement a Sinera. Però Sirap també es vincula a la Sénia de l'eterna joventut emiliana. Cal llegir la novel·la -no hi ha excusa- i perdre's en el laberint d'artistes, símbols i somnis que l'Emili descriu.
M'atreviria a dir que es tracta d'una mena d'autometabiografia, una obra tan mediatitzada per alguns del seus artistes de referència que d'alguna manera gairebé ofega la seva pròpia ploma que finalment sura gràcies a la pròpia Tenebra que l'auxilia.
Tenebra, la fada verda, és una obra esotèrica, però no d'aquelles dels quatre simbolets a les parets, gurus i grans retòriques; sinó la dels folls de l'art; dels que fan i no dels que parlen; dels que estimen sa terra i no l'embruten; dels que saben que tot comença a Casa; dels apassionats per construir i no per destruir. 

Gràcies Emili.

Jordi Ardanuy

Entrevista a l'Emili Gil





divendres, 21 de desembre del 2012

Per Nadal, qui novel·les no estrena res no val


Be, d'estrenar novel·les, no gaire, però hem aconseguit 9 de les Selectes de Pueyo amb la qual cosa ja ens en falten menys de 50. També hem aconseguit 5 novel·letes de diferents col·lecions de Betis a preus acceptables. I posats a dir-ho. Quin preus en sembla correcte? Doncs 1-1,50 € per a números solts i 0,50€ quan se'n compren més de tres. Però sempre hi ha gent que vol fer l'agost i molts llibreters que simplement es desfan del material perquè no poden treure gaires calers...



divendres, 12 d’octubre del 2012

Més novel·letes


Des de la darrera entrada en el aquest bloc hem adquirit diverses novel·letes, sobre tot de l'editorial Cid de les que es van editar per fascicles com és el cas d'El Torero o Sin derecho a vivir.
Les últimes compres que hem realitzat van ser el diumenge passat al Mercat de Sant Antoni on vam poder aconseguir la primera de la col·lecció de butxaca de Rocio i també la de Corza, ambdues de l'editorial Betis. Les cobertes són les que il·lustren aquesta entrada. 

dissabte, 26 de maig del 2012

3 novel·letes més




Hem aconseguit l'única novel·leta que ens faltava de Biblioteca Chicas, dins la col·lecció «La ardilla escocesa»: Una dulce estudiante de LT Meade (1954). 
També dues més de Careta & Revista Chicas: Eva de L. Morelli i Ardiente mentira de A. Benson.
Allò que ens està costant moltíssim és trobar les que ens manquen de la col·lecció «Chicas Popular».

diumenge, 26 de febrer del 2012

Uaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaala!


Avui al mercat d'Igualada hem aconseguit una vintena de novel·les de la sèrie «Trebol» de la editorial Betis que ens faltaven. I també una «Trebol» especial, que tenen si bé tenen menys gràcia artística car els hi falten cobertes il·lustrades, se'n van editar molt pocs números i són força difícils de trobar.
Naturalment hem actualitzat les nostres llistes: http://www.documentant.net/betis.htm

diumenge, 15 de gener del 2012

Novel·letes col·lecció Lirio


Ja tenim 3 novel·letes de la colecció Lirio de Pueyo. En el nostre llistat fins ara arriben al número 23 -ja hem completat alguna llacuna que teníem, però no sabem encara fins a quina es va arribar a editar.

dissabte, 24 de desembre del 2011

Novel·letes per Nadal


Aprofitant les festes nadalenques hem engrandit una mica la nostra col·lecció de novel·letes espanyoles del gènere rosa. 
Hem incorporat un parell de Biblioteca Rocio; una de Trebol i La Reina Mujer de Trebol especial. Hem iniciat la col·lecció de Diana, també de Betis, que ara també s'inclou en els nostres llistats. També ara tenim El payaso de la col·lecció «Revista Chicas presenta». Finalment hem aconseguit 8 números de la col·leció «Pueyo de novelas Selectas», de manera que ara ens ens en manquen menys de 60.
Dins de l'apartat de novel·letes de Pueyo hem afegit un nou apartat per a la col·leció Lirio. Fins ara encara no en tenim cap.

diumenge, 27 de novembre del 2011

Èxit en el Mercat d'Igualada


Avui hem anat al Mercat mensual d’antiguitats, col·leccionisme, art i artesania d'Igualada a cerca novel·letes. Hi ha hagut sort. Hem aconseguit el número 662 de Pueyo que ens faltava i 4 de Trebol, de l'Editorial Betis.També hem pogut adquirir 12 exemplars de la revista Chicas. Tot el material estava en bon estat.
A més a més, m'he trobat en Karles Berga, un vell amic que feia eternitats que no veia. Jo ja pensava que no es movia per Igualada des que es va traslladar recentment a Lleida i ha obert una mena de brocanteria. Tot i que feia molt que no anàvem a Igualada, em sembla curiós no haver coincidit mai amb ell allà.  Segons m'ha explicat, aquest és l'únic mercat en el qual segueix venent.
Per cert, que també estva el Mussol, l'il·lusionista que normalment els altres diumenges té parada al Mercat de brocantes i col·leccionistes de Sabadell. Ens havien dit que ja no hi anava per manca de rendibilitat. El que no sabem és si continua o no anant les tardes dels dissabtes d'estiu pel de Torredembarra.

La paradeta del Mussol al Mercat d'Igualada
Jordi Ardanuy

dimarts, 1 de novembre del 2011

La curiosa donació de Jordi Llovet a la Pompeu Fabra


El catedràtic de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada Jordi Llovet ha fet recentment una peculiar donació mortis causa de la seva col•lecció de 30.000 volums, milers de discos i un centenar d'obres d'art i mobles valuosos a la Universitat Pompeu Fabra.
Segons el punt 5 de l'acord, els llibres no poden ser «venuts, ni regalats, ni destruïts fins que hagin passat 300 anys des de la signatura del document». I l'apartat desè deixa s'estableix que les persones que desitgin consultar els volums «hauran de netejar-se les mans abans de consultar cap llibre». En canvi, sobre si cal netejar-se-les després no s'estableix res i es deixa al lliure albir i costums higièniques del consultant...
Durant l’acte de donació el passat 25 d’octubre, on Llovet va rebre la medalla de la institució universitària va explicar que l’acord de 300 anys era «perquè les crisis de l'humanisme sempre s'han resolt abans de tres segles. Si més no, descansaré tranquil aquest temps». I els mortals corrents preocupats per l'ànima, o per tenir feina ...

Èxit a Girona


El diumenge vam estar a les Fires de Sant Narcís de Girona i de pas vam donar una volta per les paradetes que es munten els diumenges. I en una d'elles vam tenir molta sort perquè vam trobar una novel·leta de la col·lecció trebol de Betis que ens faltava ... i 4! d'edicions Careta y Chicas.


Amb la identificació d'Ediciones Careta y Chicas s'editava la col·lecció La Revista Chicas Presenta. Vam descobrir l'existència d'aquesta sèrie fa unes poques setmanes al Mercat de Sant Antoni en aconseguir el número 11 (amb índex) i ara en una caixa amb unes poques novel·letes trobarem 4 títols dels quals reproduïm aquí dues cobertes. Encara treballem per a situar-les temporalment amb exactitud, car no duen cap identificació cronològica.

diumenge, 25 de setembre del 2011

Nova novel·leta de Pueyo


Avui hem aconseguit una nova novel·leta de Pueyo, en concret el número 383, Casada por azar de Flores Arnau.
En les nostre pàgines de Documentant també hem afegit algunes entrades al nostre llistat bibliogràfic sobre articles d'esoterisme i paraciències.

dimarts, 16 d’agost del 2011

Els llibres de Vargas El Brujo

Recentment vaig tornar a veure el meu vell amic Fidel que entre les seva àmplia trajectòria vital i intel·lectual es troba haver escrit tres narracions de temàtica iniciàtica.
La filosofia d'aquests textos s'allunya força de les modernes concepcions ocultistes, new age, de l'esoterisme i d'altres «ismes» del segle XX. Podem parlar de tradició, però no pas en el sentit de Guenon, Schuon o Federico González. Es un retorn a la «religió» primitiva, a la bruixeria si es vol, a l'encís d'allò fet de forma correcta [segons la llei] posant-hi l'ànima [mitjançant l'art]. Es tracta d'una forma de veure les coses i de sentir-les amb connexió amb la naturalesa i amb la Terra, altrament també ben allunyada de Gardner i qualsevol versió de la Wicca.

Els escrits de Vargas El Brujo només es poden llegir en espanyol. I, malgrat que encara no ha escrit la seva obra mestra que com amic seu m'agradaria un dia llegir sorgida de sa ploma, és prou recomanable per a aquells que els interessi la literatura esotèrica sense tota la parafernàlia de petits enigmes i grans conspiracions, de templers, maçons, il·luminats, vampirs, àngels i extraterrestres que ofega les llibreries.

Duende la defineix el propi autor com una clàssica aventura iniciàtica localitzada a Kalimantan, l'Illa verda, on es narra la formació d'un home-medicina. Tota l'obra gira entorn a la recerca de la pròpia veritat. 
Juan Valverde, brillant universitari, es llança a la recerca d'un somni: trobar un poble màgic que habita a l'Illa Verda de Kalimantan. Allà trobarà l'amor i el coneixement a mans d'un vell xaman membre d'aquest misteriós poble

Lobo de Luna. Llop de Lluna és un valent caçador que viu en un societat que encara no coneix la forja. En un enfrontament descobreix l'existència de l'espasa i des de llavors sa missió consisteix en aconseguir l'arma. Però les coses no són tan senzilles i la seva cerca el durà a un llarg viatja fins l'Illa del Drac on aprendrà els secrets de l'art de la ferreria i de la lluita.

Esotèrika. Falcó vermell, un jove xaman de la tribus dels indis-ombra o poble nit, fa una visita Espanya on finalment s'estableix. Trobarà en el seu recorregut vital a un entranyable company, Don Alonso, sever mag de sa terra, així com un enigmàtic mestre xinès de l'art del drac i del tigre.
L'obra narra les impressions del jove indígena que ha de fer front a l'anomenat món civilitzat; sa lluita per preservar la identitat i el coneixement tribal ancestral; i, el xoc amb un món molt més rígid i prou desencantat.

Les obres de Vargas es poden adquirir a través de Lulu o de Bubok, però també es poden descarregar en PDF des de vargaselbrujo.es.

Jordi

Novel·letes

Des de la nostra última entrada hem aconseguit unes quantes novel·les de Pueyo de manera que ara ens en falten 65. Cada cop ens costa més trobar-ne!
També hem aconseguit algunes de Betis. En concret una de Trébol; i, ..., dues de Trébol especial i una de Cimera.

divendres, 15 de juliol del 2011

La British Library busca 9 milions de lliures per a comprar el llibre més antic d'Europa


La biblioteca fa una crida per a poder adquirir l’Evangeli de Cuthbert del segle setè, que ha tingut en préstec des del any 1979
La Biblioteca Britànica ha posat en marxa aconseguir 9 milions de lliures per a comprar el llibre més antic intacte a Europa, una copia dels evangelis folrats de cuir de la mida d’un palmell de la mà, enterrat fa 1.300 anys en el taüt de Sant Cuthbert de Lindisfarne (634-687).
L'Evangeli de Cuthbert ha estat en qualitat de préstec a la biblioteca des de 1979 i se’l considera de tal importància que el National Heritage Memorial Fund (NHMF) ha fet ús de les seves reserves per oferir una £ 4.5m de subvenció, la meitat del preu de compra i la subvenció més gran per a adquisicions en la història de la biblioteca. L’Art Fund i la Fundació Garfield Weston han promès cadascun 250.000 lliures.
Si la crida té èxit, la biblioteca ha acceptat que l'evangeli es mostri la meitat del temps a la catedral de Durham, on es va trobar amb el cos del sant, quan el seu taüt va ser obert de nou en 1104.
L'evangeli té encara en la seva coberta original de cuir del segle setè, que ha sobreviscut en perfectes condicions.
Es creu que va ser enterrat amb el Sant Cuthbert de Lindisfarne i que va sobreviure al viatge, quan els monjos van fugir dels atacs víkings dos segles més tard, portant amb ells els seus tresors, el cos del sant de Northumbria i els objectes sagrats que havia tingut. Després de diverses parades, i més atacs, el sant i el seu evangeli van ser enterrats en el que es va convertir en la catedral de Durham.
Lynne Brindley, director executiu de la biblioteca, el va descriure com «una supervivència gairebé miraculosa des de l'època anglosaxona, una finestra molt ben conservada a una cultura rica i sofisticada que va florir uns quatre segles abans de la conquesta normanda». 

Fonts: Associated  Press. Fotografia: Kirsty Wigglesworth/AP

dimecres, 15 de juny del 2011

Novetats


D'una banda indicar que hem adquirit noves novel·letes tant de Betis, com de Pueyo i també Cinco lobitos de Biblioteca Chicas (La ardilla escocesa). Ara només ens falta un títol d'aquesta sèrie.
D'altra banda hem actualitat la bibliografia sobre articles de temes esotèrics en català.

diumenge, 29 de maig del 2011

Més novel·letes

Avui la visita al Mercat de Sant Antoni també ha estat prou fecunda, perquè hem aconseguit mitja dotzena de novel·letes que ens faltaven, d'elles 3 de Pueyo, per la qual cosa ja en van faltant menys.
Entre d'altres coses també hem adquirit la Guía del Cementerio del Sudoeste, editada l'any 1954 per l'Ajuntament de Barcelona, que inclou un  mapa desplegable inserit.

dissabte, 21 de maig del 2011

Actualització bibliografia catalana sobre vampirs


Hem actualitzat la bibliografia catalana (de no ficció) sobre vampirs amb el títols Monstermania que conté un apartat dedicat als vampirs. De fet el llibre és una compilació de 4 llibrets de John Mallan publicats per QED Publishing i dedicats respectivament als vampirs, a les bruixes, als fantasmes i als homes llop.
També s'ha afegit una nova categoria específica per a llibres infantils i juvenils.