dilluns, 30 de juliol de 2018

Sobre el darrer llibre de Manuel Carballal


Tenia ganes de llegir el llibre més recent de Manuel Carballal, que tracta sobre Castaneda. I era en realitat per saber més sobre l’autor gallec, i no sobre l’escriptor d’origen peruà, establert a Califòrnia on morí ara fa 20 anys. No és pas que Castaneda en el seu moment no m’impactés. Ben al contrari, la meva adolescència es va veure influenciada per les ensenyances del nahual i el relats sobre el poder. Però resulta que en el transcurs de les nostres aventures –utilitzo ara el plural de manera intencionada– el món ens va respondre, o almenys això vam creure, de manera que anàvem configurant les nostres pròpies regles, per la qual cosa els fantàstics relats de Castaneda ja no ens resultaven necessaris per a viure a la nostra pròpia realitat a part. Per què havíem d’anar a estudi quan podíem aprendre directament de la nostra experiència?
Crec que la darrera obra que vaig consumir d’en Castaneda fou el Do de l’aliga, cert temps després i ja com a mer passatemps, una lectura refrescant. Mentrestant, havia llegit el primer llibre de Richard de Mille, traduït a l’espanyol, que posava les coses al seu lloc, almenys des d’una perspectiva intel·lectual. I així es van quedar més o menys les coses, malgrat que de tant en tant algun amic o conegut em parlava del tema. Així es com vaig saber de la tensegritat, sorprès pel fet que haguessin tardat tant de temps en desenvolupar moviments disciplinaris que estaven implícits des del principi en el relat. O almenys així mateix també la nostra experiència ens ho havia dictat.
Torno al llibre de Manuel Carballal, a qui conec personalment ben poc, però, com deia, sempre m’ha cridat l’atenció. Estava convençut que en el llibre hi hauria un desplegament massiu de dades i una exposició detallada de fets. I no m’ha decebut: 606 pàgines, 707 notes, annexos, índex de noms. Un nivell de detall difícil de trobar en un volum que no sigui de caire acadèmic.
Sabia de la implicació de Carballal amb Castaneda. No era cap secret. De fet havia sentit de la seva pròpia boca que n’havia estat un seguidor, com també era el cas del seu amic «Lien Shan». Però el desgranat del cas Castaneda, una autèntica madeixa sense cap ni centener, m’ha ofert una possibilitat de saber sobre Manuel Carballal, d’entendre millor la seva trajectòria vital, o així jo ho he cregut. És una obra escrita ja amb la maduresa que acostumen a donar els 50 anys. Un llibre que ens parla d’un camí personal, d’un sotjador impecable de la Veritat –amb majúscules, que dona sentit i explica que s’hagi ocupat de l’il·lusionisme, les arts disciplinaries, el paracaigudisme, la criminologia, la teologia, la bruixeria, el xamanisme, la ufologia, la demonologia, ... I que no hagi tremolat gaire en front de riscs físics, convencions socials o determinats límits legals.
El llibre m’ha agradat. Naturalment no estic d’acord amb tots els judicis de valor que s’hi fan. Però si així fos, suposo que em resultaria sospitós. Prefereixo les discrepàncies. I així, poc a poc, mentre el llegia, em tornava a interrogar sobre si realment aquesta veritat cercada per en Carballal existeix. Si ell mateix hi segueix creient. Si ha passat la barrera del no retorn. Potser algun dia li pregunti. Carballal desmunta Castaneda, però em pregunto fins a quin punt no ho ha fet amb ell mateix, com en un procés alquímic...

dilluns, 5 de gener de 2015

Tenebra, d'Emili Gil


Havia llegit algun dels seus escrits a l'ara mític Lovecraft Magazine i, sobretot, les seves traduccions sobre clàssics xuclsangs. Però la lectura més intensa dels seus escrits m'arribà a través de les seves col·laboracions a la revista La Lluna en un cove.
Fa uns mesos em vaig assabentar de l'existència de Tenebra, la primera novel·la seva publicada. Com que l'obra no es comercialitza pels canals habituals, contactí amb ell per tal de poder-la llegir i ara us em faig una breu ressenya.
La novel·la m'agradà. D'entrada té una virtut: no és un llibre d'aquells de 500 o més pàgines que m'obscureixen l'anim només de sentir-ne el seu pes -puix jo encara llegeixo força en paper! Cal ser molt bon escriptor per a mantenir un nivell notable durant tantes pàgines; i, desgraciadament, pocs ho són. Jo agraeixo la narrativa més breu...
Tenebra és una novel·la que, si bé en cert sentit és d'intriga, destaca pel seu intent d'arrossegar el lector cap a algun tipus d'introspecció. Fins i tot es podria dir que la seva narrativa frega el segrest o la violació. I penso que només amb l'estèril resistència de les roques hom es podria oposar al flux de les seves paraules.
La novel·la se situa «geogràficament» a París, exposant un contrast (de veritat?) entre la ville lumière i la ville ténèbre, Sirap, que ens evoca inexcusablement a Sinera. Però Sirap també es vincula a la Sènia de l'eterna joventut emiliana. Cal llegir la novel·la -no hi ha excusa- i perdre's en el laberint d'artistes, símbols i somnis que l'Emili descriu.
M'atreviria a dir que es tracta d'una mena d'autometabiografia, una obra tan mediatitzada per alguns del seus artistes de referència que d'alguna manera gairebé ofega la seva pròpia ploma que finalment sura gràcies a la pròpia Tenebra que l'auxilia.
Tenebra, la fada verda, és una obra esotèrica, però no d'aquelles dels quatre simbolets a les parets, gurus i grans retòriques; sinó la dels folls de l'art; dels que fan i no dels que parlen; dels que estimen sa terra i no l'embruten; dels que saben que tot comença a Casa; dels apassionats per construir i no per destruir. 

Gràcies Emili.

Jordi Ardanuy

Entrevista a l'Emili Gil





divendres, 21 de desembre de 2012

Per Nadal, qui novel·les no estrena res no val


Be, d'estrenar novel·les, no gaire, però hem aconseguit 9 de les Selectes de Pueyo amb la qual cosa ja ens en falten menys de 50. També hem aconseguit 5 novel·letes de diferents col·lecions de Betis a preus acceptables. I posats a dir-ho. Quin preus en sembla correcte? Doncs 1-1,50 € per a números solts i 0,50€ quan se'n compren més de tres. Però sempre hi ha gent que vol fer l'agost i molts llibreters que simplement es desfan del material perquè no poden treure gaires calers...



divendres, 12 d’octubre de 2012

Més novel·letes


Des de la darrera entrada en el aquest bloc hem adquirit diverses novel·letes, sobre tot de l'editorial Cid de les que es van editar per fascicles com és el cas d'El Torero o Sin derecho a vivir.
Les últimes compres que hem realitzat van ser el diumenge passat al Mercat de Sant Antoni on vam poder aconseguir la primera de la col·lecció de butxaca de Rocio i també la de Corza, ambdues de l'editorial Betis. Les cobertes són les que il·lustren aquesta entrada. 

dissabte, 26 de maig de 2012

3 novel·letes més




Hem aconseguit l'única novel·leta que ens faltava de Biblioteca Chicas, dins la col·lecció «La ardilla escocesa»: Una dulce estudiante de LT Meade (1954). 
També dues més de Careta & Revista Chicas: Eva de L. Morelli i Ardiente mentira de A. Benson.
Allò que ens està costant moltíssim és trobar les que ens manquen de la col·lecció «Chicas Popular».

diumenge, 26 de febrer de 2012

Uaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaala!


Avui al mercat d'Igualada hem aconseguit una vintena de novel·les de la sèrie «Trebol» de la editorial Betis que ens faltaven. I també una «Trebol» especial, que tenen si bé tenen menys gràcia artística car els hi falten cobertes il·lustrades, se'n van editar molt pocs números i són força difícils de trobar.
Naturalment hem actualitzat les nostres llistes: http://www.documentant.net/betis.htm

diumenge, 15 de gener de 2012

Novel·letes col·lecció Lirio


Ja tenim 3 novel·letes de la colecció Lirio de Pueyo. En el nostre llistat fins ara arriben al número 23 -ja hem completat alguna llacuna que teníem, però no sabem encara fins a quina es va arribar a editar.